Somni 1
Quan era xicoteta, sempre somniava una cosa. Em pujava al cotxe de mon pare i volia conduir-lo, però, quan m'asentava al seient del conductor, el cotxe se n'anava costa baix, i quan pensava que anava a estavellar-me, em despertava.
Somni 2
Jo anava a la meua casa i vaig ticar al telefonet per a que ma mare m'obrira la porta del portal. El cas es que despres de que m'agueren obert i quan ja havia trucat a muntó de vegades, em vaig adonar de que m'estava equivocant de timbre. Doncs va eixir una dona histerica dient que ja estava bé, que ja m'havia obert la porta i que parara ja de trucar. Doncs vaig entrar al portal i dins hi havia una taula molt gran i gent dinant. La dona i jo vam començar a discutir i després d'una bona estona va arribar ma mare tota sufocada i va començar a discutir tambe amb la dona. Després em vaig despertar.
Somni 3
Jo anava en autobus amb el meu pare i després arribàrem aon es feien els càstings de fama ¡a bailar! Vam entrar al recinte i jo estava molt nerviosa perquè mai havia anat a classes de baile. Doncs vaig anar al bany i vaig començar a ballar davant l'espill per a poder vore'm. Després van arribar a muntó de xique i vam anar a un lloc aon Rafa (professor de Funky) ens va donar unes camisetes verdes. I ai em vaig despertar.
Somni 4
Era en el futur i tots els espanyols vam haver d'emigrar a Irak. Jo estava en un desert i em van ficar en una especie de xarxa i em van dir que demanara un desig, però em van aconsellar que no demanara casarme i ser feliç perquè em pasarien coses males. Doncs vaig demanar un cavall blanc. I alli estaven dues amigues meues amb el cavall. Després vam apareixer dins duna casa i ens van dir que anaren a la ciutat a comprar. Vam anar en cotxe i quan vam arrivar allí vam vore a un home que va posar una bomba en un autobus i el conductor anava conduint amb la cara ensangrentada. Després van pasar més coses però no m'en recorde i seguidament em vaig despertar.
diumenge, 30 de novembre del 2008
divendres, 7 de novembre del 2008
pOema..
Era com el foc que cremava la foguera.
Eres com el gel, fred i distant.
Erem com pols oposats que mai es juntarien.
Soc com la flama que encen la teua llenya.
Ets com l'aixeta que deixa eixir el fluid de la vida.
Som com ungla i carn, mai ens separarem.
Seré l'espurna que encendrá la nostra passió eternament.
Serás l'aigua que ens mullará junts per a sempre.
Eres com el gel, fred i distant.
Erem com pols oposats que mai es juntarien.
Soc com la flama que encen la teua llenya.
Ets com l'aixeta que deixa eixir el fluid de la vida.
Som com ungla i carn, mai ens separarem.
Seré l'espurna que encendrá la nostra passió eternament.
Serás l'aigua que ens mullará junts per a sempre.
Serem com la mar, imposible de separar
Subscriure's a:
Missatges (Atom)