pOema..

Era com el foc que cremava la foguera.
Eres com el gel, fred i distant.
Erem com pols oposats que mai es juntarien.
Soc com la flama que encen la teua llenya.
Ets com l'aixeta que deixa eixir el fluid de la vida.
Som com ungla i carn, mai ens separarem.
Seré l'espurna que encendrá la nostra passió eternament.
Serás l'aigua que ens mullará junts per a sempre.

Serem com la mar, imposible de separar