La batalla de València

La batalla de València va ser una convulsió identitària que va enfrontar a la societat valenciana en la transició. Ha sigut sovint explicada com una reacció química neta del regionalisme popular contra els postulats pancatalanistes realitzats per Joan Fuster i defesos per les elits universitàries des dels quadros dirigents dels partits d'esquerra. També ha sigut desxifrada com un conflicte creat per Unió de Centre Democràtic (UCD) per a erosionar al PSOE. No obstant això, va haver-hi altres raons de pes que van determinar el sorgiment d'opcions basades en la defensa del personalisme valencià en un escenari polític.
L'arrel d'este conflicte que va col·lapsar la recuperació de l'autogovern va tindre origen en la disgregació de la dreta, part de la qual va ser exclosa de la plataforma que havia d'aglutinar als conservadors locals, que veient la fi del règim, havien optat pel reformisme per a canalitzar les seues carreres polítiques.
En la primavera de 1977 va nàixer UCD com a culminació del procés seguit per algunes societats provinents del franquisme. Després Emilio Attard passava a liderar la UCD a València i desplaçava d'esta opció als reformistes.
UCD va condicionar al màxim l'Estatut, però la seua descomposició era tan imparable com la crispació civil que havia patrocinat. Abans de morir, Attard va reconéixer que l'operació se li havia anat de les mans.