LA GAUCHE DIVINE

A la dècada dels 60 a Barcelona, un grup de joves intel·lectuals, professionals i artistes és reunien a Bocaccio. Es coneixia com "la gauche divine". En la gauche divine havia de tot. Havien persones tan diferents com l'arquitecte Oscar Tusquets, la cantant Guillermina Motta, els poetes Jaime Gil de Biedma i José Agustín Goytisolo, els cantants Raimon o Serrat, els fotògrafs Xavier Miserachs o Colita, la model Teresa Gimpera, els editors Jorge Herralde o Esther Tusquets o els integrants de l'Escola de Barcelona, com Gonzalo Suárez, Román Gubern, Ricardo Franco o Vicente Aranda. Els unia la vida, les lectures d'autors de qualsevol tipus, la nit, l'alcohol, la diversió apassionada, la platja, el sol, unes rialles a altes hores de la matinada i l'amor. Parlaven contínuament i sobre qualsevol tema.
Existia un decidit convenciment d'antifranquisme i s'era d'esquerres. Els punts per on la gauche divine es va moure van ser la Costa Brava, Cadaqués i Bagur, Calafell i Barcelona. Eixa influència llatinoamericana en el moviment va ajudar a fer que la seua fama s'expandira fora d'Espanya.
Barcelona era la ciutat de la gauche divine. Les fotos realitzades a Barcelona s'han convertit en documents importantíssims de l'època. Fins aquell moment els fotògrafs no estaven considerats artistes. Ells van ser molt importants per a plasmar el que ocorria i van quedar fotos molt importants.
Una de les qüestions sobre la gauche divine és si pot considerar-se un moviment o grup intel·lectual. Quasi tots pensavan que per ser no va ser res. La principal premissa era divertir-se. Beure, llegir i escriure eren les regles que hi ha de seguir.
La dona va ocupar un espai molt important. Una dona alliberada però femenina. De fet, part de les integrants del moviment eren models. Teresa Gimpera va ser un dels principals rostres de la gauche divine.

Ací vos deixe una especie de retrat robot del que feien: